Sophie Scholl

És una pel·lícula de  Alemanya 2005 dirigida per Marc Rothemund i escrita per Fred  Breinersdorfer. 

La pel·lícula tracta dels darrers dies de vida de Sophie Scholl , tracta d' un estudiant de 21 anys membre del col·lectiu clandestí.

La Rosa Blanca, un grup estudiantil antinazi de resistència no violenta. El 22 de febrer de 1943, Sophia, el seu germà i els membres més destacats de l'organització van ser condemants per altra traïció per part d'un i tribunal popular nazi  van morir el mateix dia executats a la guillotina.

La pel·lícula va ser presentada a la Berlinale de 2005 i el setembe del mateix any la pel·lícula també va ser nominada a l'Oscar a millor pel·licula habla no anglesa. 

Opiniò

- Pensem que els personatges, no mereixen morir d'aquesta manera per defensa les seves creençes, i per intentar defensa el poble alemany. No respecten el dret a la llibertat. Els dos germans, són un exemple de companyarisme, lleialtat,  ja que saben ho que els pasaria, no van delatar als seus companys. 

LA FUNA DE VICTOR JARA

-Vivia amb una família molt pobre xilena. Va anar a l’exèrcit, per obligació i hi va estar dos anys. Més tard va volgué anar en el món del teatre, i va fer de: cantautor,  director i actor de teatre.

-Era un cantautor xilè que es manifesta cantant música contra la dictadura de Pinochet (el dictador xilè).

-El dictador va condemnar a mort a milions de xilens per anar contra ell.

-La``Funa´´és una organització que va contra Pinochet.

-A en Victor el van tancar a la presó per a el transmetia missatge que transmetia en les seves cançons. El van maltractar molt, i l’oficial (anomenat ``príncep´´) el va matar torturant-lo a sang freda: tallant-li els dits i matant-lo amb 44 bales al cos.

-La Funa va entrar a el lloc on treballava l’exoficial que va torturà i matar a Victor Jara. I el que li van fer va ser intimidar-lo. Actualment, aquest oficial ha sigut empresonat per a els actes que va fer.

-La dictadura de Pinochet va ser des de l’any 1973 al 1989. Es va acabar gracies a que es varen fer unes votacions (que el poble també podia votar), i es tenia que dir si: Si seguia la dictadura o s’hi s’acabava. Va guanyar el que s’acavava par a molts poc vots. Molta gent va votar a que seguis la dictadura perquè si guanyava aquesta banda, Pinochet els mataria.

Comentaris:

-La meva opinió és que, si Victor Jara no hagués fet aquestes cançons, molt probablement, Xile encara sería una dictadura militar. 

EL DRET A LA VIDA

-Gemma Ros treballa en una organització anomenada PRO VIDA, que està a Girona, i en el lloc ajuden a les dones embarassades a que pareixin el seu fill o filla correctament.

COM ES FA UNA VIDA?

-Una vida es forma a partir de la unió d’un home i d’una dona, que els espermatozous de l’home van fins a l’òvul de la dona, i només un podrà travessar-lo, i l’espermatozou haurà d’anar a el nucli per a començar a fer el nen o nena. En aquest precís moment es fa la vida humana.

COM ES PROBOCA UN ABORT?

 Es fa amb aspiració, fragmentació, extracció, enverenament o per sacaria.

Comentaris:

-Jo crec que el dret a la vida l’hauria de dir el destí, no un mateix, i molt menys una altra persona.

                         

DOCUMENTALS (MÚSICA)

Artistes-Musics

-Bob Marley

-Bruce Springsteen

-Jimmy Hendrix

-Led Cepelin

-Mickael Jackson

-Bob Dylan

-Ed Sanders

-Charles Shaar Murray

-Arlo guthierre

-Esteve earles.

-Peter Gabriel

-Robin Campbell

-John Lennon.

 

Frases musicals

Un cantant va dir: per la pau mai era massa tard.

Les bones cançons no s’escriuen, t’escriuen elles a tu.

La gent recorda les cançons i en canvi els discursos no.

Anècdotes

Es van fer concerts dedicats a Nelson Mandela perquè el posessin en llibertat. Van ser concerts sobre Mandela, era el dia de Mandela i després d’aixó en Nelson va ser una figura mítica quan va ser president.

Bruce Springsteen va fer també cançons contra les guerres i la mala política.

Hi va haver moltes cançons en contra de la primera guerra mundial, la guerra del Vietnam...fins i tot cantaven en concerts a la tele.

Ed Sanders quan anava al bar cantava amb els seus amics cantava en canvi ara s’estranya perquè no es res el mateix.

Comentaris:

-La música sempre ha sigut una motivació per a tothom, fins hi tot per a els polítics.

Periodisme de guerra

- Miguel Gil Moreno  periodista de guerra

- L’any 1993 deixa la seva feina d’advocat i se’n va la guerra dels Balcans a Bosnia-Herzegovina.

- Quan va començar estava perdut, no tenia molt de periodista, ho que enviava als diaris  eren redaccions.

- Amb la gent que sofria la guerra, era sociable, amable i amigable.

-  Sempre era voluntari per fer de xofer tenia un esperit  de sacrifici molt gran

- L’any 1995 comença a treballar càmera

- En Miguel coneixia el conflicte, i el perquè és va formar

- Acabada la  guerra de Bosnia - Herzegovina se’n va a l’Africa a Sierra Leone 1997 en -Miguel mentres grabava sempre estava ajudant. La majoria de peridistes se’n van anar de Sierra leone perquè la situació era insostenible però en Miguel es va quedar encara que la agencia va insistir, molt finalment va agafar vacances.

-En Miguel treballava les 24 hores per a una notícia i sabia les agencies trastocaven les notícies.

-Ell pensava que internacionalment el món no feia cas a l’Africa i que els periodistes tenien que ajudar mes a fer veure el mon el que pasava.

-A l’any 1998 kasovo a la guerra de Kosovo als Balcans a Kosovo tenien que amagar la càmera de l’exércit rus.

-Ell va ser un dels pocs periodistes que va convèncer al govern per quedar-se el país.

-A l’any 1999 s’en va a Txexenia Pudding deia que tenia controlada la ciutat per les  imatges de Miguel el deixaven en evidéncia.

-L’any 2000 se’n tornen a Sierra Leone ja que la guerra civil torna en Miguel sabia que en  aquest lloc passaria algo.

-En Miguel va morir en una emboscada tirotejat.

-Després de la mort de Miguel es va crear la fundació Miguel Gil Moreno que es dedicava a ajudar els càmeres i periodistes en la guerra.

Ell sabia que no podia parar la guerra però podia dir la vritat d’ella, i ensenyar el món com era.

 Comentari: És molt perillós fer de periodista de guerra perqué en qualsevol moment et pots trobar en la situació en la que es troba el senyor de la última foto.

ESPORT I RACISME (FAIRPLAY)

No barregeu la política amb l’esport.

Tal com deien les notícies de Johannesburg l'esport s'ha de jugar d'una manera neta (joc net)

Tots aquests juguen només amb els del seu color.

Els atletes negres són els millors amb la pràctica dels atletes.

Van extreure a Sudàfrica dels jocs olímpics però van estar lluitant perquè poguessin anar millor als jocs olímpics de Mèxic. Stigsbogs. Eren la màxima potència del rugbi, començaren una gira que anaven a jugar amb els grans equips de rugbi com nova Zelanda, Gran Bretanya,... van perdre contra la escola d’Oxford i després van guanyar l’equip de Nova Zelanda.

Feien manifestacions als camps de rugbi i també les portes dels hotels.

Comentari: En la meva opinió personal jo penso que l'esport i el racisme no tenen res en comú, tot el contrari penso que totes les persones siguin de la religió que siguin, tinguin el color de pell que tinguin...haurien de poguer practicar l'esport amb tota naturalitat.

GANDHI: LA INDEPENDÉNCIA DE L’ÍNDIA

-A tot l’Índia hi havia 30.000.000 d’habitants i 100.000 soldats de l’exèrcit britànic.

-L’any 1930, un home de l’Índia, anomenat Mahatma Ghandi, va parar-se a pensar i reflexionar com poder treure l’exèrcit britànic i fer que l’Índia fos independent. Però tot això sense fer servir la violència.

-Va començar a fer una marxa cap a el mar (400 kilòmetres de distancia del lloc on estava) a agafar la sal (que això estava prohibit per a la llei Britànica). I com més s’acostava a el mar, la gent s’hi anava afegint, això va aportar molta publicita.

-Una de les frases de Ghandi era: ``Els britànic no ens van robar les terres, nosaltres els vàrem deixar entrar´´. Crec que va dir això perquè eren major quantitat de gent que els britànics.

-Per a cada poble que passava demanava a les autoritats que dimitissin, ho varen fer 140 persones.

-Dormia quatre hores, menjava poc, i encara que estigues cansat o malat ell seguia endavant.

-Al final, quan Ghandi i 12000 persones més varen arribar a el mar, tothom va començar a emplenar les bosses plenes de sal. En aquell moment Ghandi es va estranyar a que les autoritats britàniques no el detinguessin.

-Unes setmanes més tard Ghandi es detingut, i empresonat a la presó. I ell segueix tan content com si no hagués passat res.

-Mentre està a la presó una dona poeta agafa el comandament, tinguent les mateixes idees que ell, com ara: ``Revolució, però sense fer servir violència, encara que els britànics ens maltractin, sempre estar aixecats i amb forçes.

-Un temps més tard Ghandi es alliberat i tothom ho celebra. Després fa un gran discurs a els seguidors.

-Un any més tard, Gran Bretanya encara està en territori indi.

-Catorze anys més tard, 1947, l’Índia es per a fi independent.

-El 1949, Ghandi es assassinat d’un tret al cap.

Comentaris:

Ghandi hauria de ser un exemple per a tota la gent, sobretot les seves bases: ``Revolucionar-se sense acudir a la violència.´