L’ESCLAVITUT INFANTIL A L’ÍNDIA

-A el nord de Bihat va  haver-hi una gran inundació i va provocar desgràcies, i ara es el lloc més pobre de l’Índia.

-Hi ha tanta pobresa que els pares tenen que vendre a els seus fills, perquè no poden seguir mantinguen-los. I no es poden permetre pagar territoris, medicines, etc.

-Els fills o filles que tenen mare, però no tenen pare, han de anar a treballar ells per a poder mantenir-se.

-Els nens, quan son venuts van a treballar (per a unes màfies de nens) en unes sales petits, en condicions de treball penoses, etc. També hi viuen: hi treballen, hi dormen i mengen allà (es podria dir que mengen les restes de menjar).

-Quan han de transportar a els infants a un altre lloc, ho fan amb trens, però sempre han d’estar vigilant perquè en els trens sempre hi ha segrestadors.

-Els nens esclaus (quasi tots) no tenen cap mena d’educació.

-Kazakhstan hi ha una gran  exportació de pedres a Alemanya. I aquestes pedres elaborades ho fan els nens.

-HOFF es una empresa que venen objectes fabricats a mà fet per a els nens.

-També els maltracten, piquen, i ni els paguen, tot ho han de fer obligat i a cap preu.

-Normalment els nens més joves comencen a treballar a els sis anys de vida.

-Les pedres que elaboren els nens van a parar a terres de pàrquings, de carrers, de parcs, etc.

Comentaris:

No entenc com tota aquesta gent no te la vergonya de fer aquestes coses a nens petits, en comptes de ajudar-los a estudiar i a que tirin el país endavant.